La Badalona del futur

Després de l'abisme sorgit entre el boom immobiliari i la crisi econòmica en la qual estem summergits, la construcció no passa pel seu millor moment. Però és tant real això de que no hi ha futur a la construcció?

Badalona és una ciutat amb un parc d'habitatge molt gran, fins i tot es pot considerar major al necessari, pel que entenem que la ciutat no necessita de nous habitatges per construïr. S'han acabat les segones residències (que no hay pan para comer...). Però és que la construcció acaba aquí, en l'obra nova?

Sabem que les obres públiques, mentre no hi hagi diners, no tenen cabuda en un Ens Públic (i no hauria de tenir, tot i que en cas totalment necessari com ara una escola o un hospital, sempre s'ha de tenir, això si, per una gestió pública i no privatitzada). I ara mateix, la ciutat no té a la vista cap cosa del tot necessària, tot i que els equipaments bàsics sempre son necessaris.

Les infraestructures son una cosa diferent. La ciutat encara necessita una bona connexió entre els barris perifèrics i el centre, així com amb la ciutat mare (Bcn). Que el tramvia acabi al Gorg està bé, però insuficient, així com les línies de metro. Els barris de Lloreda, Bufalà, Pomar i la Morera, i no parlar ja de Casagemes i els barris tocant Montgat, estan totalment incomunicats si no fos per línies d'autobus que en hora punta van per sobre de les seves capacitats.

El lateral de l'autopista és un altre proposit de l'Ajuntament, i necessari per la comunicació amb l'eix que travessa la ciutat, així com una solució als embussos creats al centre i la NII passant per la ciutat.

I ara arribem als edificis, la questió més important, i poder la que ha donat més treballs durant aquests anys. Sabent la quantitat d'edificis existents és molt alta, què pot passar? Doncs és molt fàcil: tot edifici necessita d'un manteniment. Una de les coses que més em sobten és l'estat de degradació d'alguns edificis. La frase "usted ha comprado una casa para toda la vida", la gent se l'agafa al peu de la lletra. Ara si, quan compren un cotxe tot és diferent. Primer, cap de setmana si i cap de setmana també el cotxe s'està rentant, segon, manteniments amb les millors peces, tercer, la millor benzina per ecologia i eficiència, quart, una ITV necessaria cada cert temps, i cinquè, tot el manteniment que li fem en questió de canvi de rodes, oli, cadena de distribució, etc. Ara si, amb el nostre habitatge no cal. He comprat una casa per tota la vida, però no cal tenir net el seu aspecte exterior, ni cal reparar-la amb els millors materials, ni molt menys que siguin ecològics i eficaços, i això de la ITE "si no em multen, passo", i el manteniment deixem-lo estar, quan l'edifici estigui a punt de caure ja pensarem que fer, si de cas el venem, no? Doncs no, ja no és possible.

Poder això de la crisi ens ha ajudat a canviar el xip. A tornar als vells temps, a cuidar el que ja tenim, i si és possible, conservar-lo el màxim possible. I és en la rehabilitació i el manteniment on es troba el futur de la construcció a la ciutat de Badalona, així com en molts altres llocs. A Europa, la rehabilitació suposa un 50% del sector, mentre que aquí a Espanya està o estava al 4 o 5%... Hem de créixer, això segur, però sobretot el que hem de ser és conscients del que tenim i del que hem de fer per poder conservar-lo.

Una de les millors intervencions son els canvis d'usos. Per exemple, l'antiga fàbrica del CACI s'ha rehabilitat integrament per donar cabuda al Museu del Comic. Això ha passat en diverses ocasions, com ara l'institut de la Llauna (una antiga fàbrica), Masies rehabilitades per donar cabuda a col·legis o bé en Centres Cívics. Si puc gastar-me 50 enlloc de 60, millor que millor. Valorem els edificis i el nostre patrimoni, que és molt ric, tot i no adonar-nos. Qui no ha vist a les películes de New York els edificis antics que eren fàbriques i s'inventen un loft maquísim? Només és un exemple...

I el nostre habitatge. Què podrem fer per poder mantenir-lo i evitar urgències, costos que al final seran més alts dels que podien haver estat si haguessim previst, etc? La Generalitat ha pensat en aquest aspecte, i des de l'any 2011 es fan les ITEs, les Inspeccions Tècniques dels Edificis, necessàries per edificis amb més de 45 anys d'antiguitat, i que han d'anar aconseguint el certificat d'aptitud per part de la pròpia Generalitat, a mida que vagin assolint aquesta edat. Aquesta inspecció ens diu com està l'edifici i quines son les intervencions que cal fer pel seu correcte funcionament. D'aquí la importància d'un bon dictamen efectuat per un tècnic (oaguilera@apabcn.cat per exemple), on ens pugui assessorar i explicar el perquè de les lesions i quines intervencions es poden fer.

Una altra actuació per part de la Generalitat, és la cèdula d'habitabilitat (individual per cada habitatge), en la que ens diu que aquest habitatge està en bones condicions. Aquesta cèdula és necessaria pels contractes de lloguer o compra.

I l'ultima actuació que ha fet la Generalitat ha estat el dret del comprador o llogueter, de demanar el certificat energètic de l'habitatge, per saber quina és la seva qualificació (com amb els electrodomèstics, de la A a la G, sent la A la millor qualitat).

Per això un bon manteniment serà necessari. Tenir tot en ordre, tenir detectades les possibles lesions que puguin sorgir a l'edifici, contactar amb professionals que ens puguin assessorar, i mantenir una persistència amb el nostre edifici. Les obres més esteses de rehabilitació (exemples) a Badalona son restauracions de façanes (per evitar caigudes d'elements a via pública i possibles accidents), canvis de baixants de fibrociment, substitucions de lamines impermeabilitzants a cobertes per humitats inferiors, i de tant en tant alguna intervenció estructural. Hem de saber que la majoria dels habitatges de la zona central de Badalona tenen uns 100 anys d'antiguitat aproximadament, i dels edificis dels barris periferics d'uns 50 anys. Això és temps suficient per poder tenir controlat l'edifici. Tot influirà, la zona (patologies derivades del terreny), el temps en que es va construir (patologies derivades pels materials emprats en el seu moment de construcció), i el seu ús durant aquest temps. D'aquí la importància d'un tècnic que us pugui assessorar, i que entengui la complexitat d'una ciutat com Badalona i la seva diversitat en el parc d'habitatges que té, la seva història i composició.

Un dels aspectes que determinaran les construccions o rehabilitacions futures seran els materials emprats. Per construir amb criteris d'estalvi energètics necessitarem nous materials i productes: envans aïllants prefabricats, finestrals amb cambra d'aire, plaques fotovoltaiqües, nous additius del formigó. La ecoeficiència serà el futur immediat i a mig termini de la construcció. Serà una eina per poder fer-nos estalviar diners amb les mateixes comoditats de casa teva.

Poder en el futur, d'aquí a 50-100 anys, alguna persona o robot, es posi a explicar la història de la construcció de Badalona, i aquest episodi que actualment vivim, serà un canvi de capitol per una nova ciutat, com aquell que va suposar l'arribada del Tren amb la Industrialització, l'expansió de la ciutat amb barriades noves, o l'arribada dels JJOO. Però això no ho sabrem fins que arribi el moment i poguem mirar amb perspectiva i determinar si allò que es va fer a partir del 2013 va ser una bona actuació o no.

Per finalitzar, vull agraïr a aquell lector que està a l'altra banda de la pantalla la seva atenció. Espero que els hi agradi. La història de la construcció acaba aquí, però continuarà amb propers post com els analisi dels diferents edificis de Badalona, el patrimoni que tenim, indrets arquitectònics que s'escapen de la nostra vista i es troben amagats, etc.

Per continuar seguint el fil històric de la ciutat, podeu seguir també la secció del TOT de Badalona, La construcció d'un poble. Micro-articles que destaquen el més important de l'evolució de Badalona. (twitter i facebook de la pàgina de la construcció d'un poble).